Els meus somnis!
Ahir, esperant a la Vall D’Hebron, jo netejant el taxi per fora, em ve una noia sud-americana d’uns trenta-cinc anys en molta timidesa a preguntar coses del taxi per què ella o veia una cosa que li agradaria com a treball. Amablement li vaig contar tota la meua experiència en tota la franquesa, com quan un bon amic et pregunta alguna cosa… al final li vaig dir que allò que més costa son els diners que val la llicència (el que fan pagar) i li vaig dir el que jo havia pagat: «s’ha d’estar una mica boig per pagar aquests diners».
Ella em va contestar:  «la vida està llena de locos»
Conclusió:
Si creus en una cosa, en un projecte… endavant!, que ningú pari els teus somnis encara que t’equivoquis.